PRIMERA SETMANA, TOTS JUNTS

Ja fa més d'una setmana que es va incorporar l'últim grup, i la veritat és que es nota "el tren tan llarg" que es desenganxa, que descarrila, però que poc a poc arriba "a l'estació", amb molta paciència això si, per part de tots. Hem continuat amb les rutines i les activitats en grups reduïts, allargant un poc el temps de pati per a compartir-lo una estoneta amb els majors, que a la setmana que ve ja eixirem tots junts.Hem començat a tindre càrrecs, "el maquinista" per anar incorporant estructures a la nostra parla.També hem treballat al voltant del conte del GLOBUS, amb noves estructures i cançons, i estem aprenent a utilitzar diferents útils per a diferents tècniques, retoladors per dibuixar, ceres per pintar, punxons....però sobretot estem aprenent a estar tots junts.

PERIODE D'ADAPTACIÓ

Poc a poc ens anem adaptant, els temps o moments que dediquem a les activitats són curts,les activitats molt lúdiques i variades,ens ajuda la mascota de la classe TABALET, per tal de crear el víncul afectiu.
Cada grup fa una activitat diferent i anem canviant cada dia per tal que tots al llarg de la setmana juguen i ho proven tot.

El pati l'utilitzem una bona estona soletes, sense els majors de 4 i 5 anys que al principi ens agobien un poc.
 

I també hui hem tingut el primer contacte amb la PDI, la vam instal·lar ahir i hui hem provat si funcionava la conexió a internet amb una pag. "La motxilla" que té un munt de recursos, hem gaudit escoltant cançonetes i fent sonar música.

ENTRADA ESCALONADA

Poc a poc l'escola s'ompli de xiquets i xiquetes, cada dia el tren és més llarg i ens consta més aplegar, necessitem més temps per arribar, veure qui ha vingut al col·le Azorín, anar al bany tots, repartir l'esmorzar...però ens hem d'acostumar, que finalment en serem 25.

Encara falta un grup per vindre però ací teniu les fotos dels primers grups que ja fa una setmana que vénen al col·le dels majors. 

NOU CURS

 PRIMERA PROVA SUPERADA

1r dia amb alumnes, 1r grup 5 xiquets i xiquetes nouvinguts a l'escola.

El dibuix de Frato no mostra la realitat però m'ha semblat divertit.En el nostre cas la mestra es mostra més comunicativa i els nous alumnes la miren amb cara estranya i per suposat no solten prenda.

M'agradaria poder reflectir "amb ulls de xiquet" exactament què  pensen.  De moment no han plorat gaire, s'han mostrat contents, participatius, sense massa dependència i s'han acomiadat amb il·lusió i carinyosos.Ja veurem que passa dilluns.Jo també estic il.lusionada amb el nou curs que encetem.