BENVINGUTS
Espere que aquest bloc us servisca per a estar més informats i pugueu gaudir amb les imatges de tot allò que ens fa gaudir cada dia a nosaltres en classe. M'agradaria que deixareu les vostres opinions i comentaris.

divendres, 22 de gener de 2010

DESPRÉS DE LES VACANCES


No és que hagem continuat de vacances durant aquestes dues últimes setmanes, el que si ho ha estat ha sigut el meu ordinador, que ha començat l'any amb poques ganes de funcionar, sembla que ja s'ha posat les piles i per això us faig un resum del que ha passat des de que ens vam incorporar.
A classe hem estat treballant amb el tema dels joguets, vam tindre regals de Reis per a l'aula, joguets nous, per a l'estora, per jugar amb ninotets, per ensenyar-nos a sumar i restar, per escoltar sons i també contes nous amb lletra minúscula.
Hem estat portant algun joguet a la classe, dels nous, per mostrar-lo, descriure'l, classificar-lo, però sobretot per jugar i compartir-lo amb els companys.


També va vindre a classe ESPERANÇA, la nova mascota de Miquel, una conilleta molt guapeta, del color de la canyella.Va ser molt divertit veure les cares i les reaccions a l'hora d'agafar-la.


I hui, per acabar la setmana, i abans de tirar-nos de cap al Carnestoltes, que aquest any ve molt prompte, ha vigut a l'escola el "conta-contes"de "BASURILLA".
Hem anat per torns al Gimnàs, on ens tenia preparades ,com sempre, unes històries molt divertides amb titelles fets amb material de reciclatge.
També com sempre ens ensenya i recorda com hem de tirar les deixalles i quin és el contenidor per a cada cosa.
I també com sempre, L'Ajuntament d'Alacant, que és qui organitza aquestes activitats, s'oblida que a la seua ciutat hi ha xiquets i xiquetes que tenen com a llengua d'aprenentatge el VALENCIÀ, i els contes són com sempre en CASTELLÀ.
I la mestra, un any més, posa en les suggerències de la valoració de l'activitat la mateixa "cançoneta", però tampoc li faran cas, com sempre.




4 comentaris:

Celia Molina ha dit...

Molt bé. Sempre està bé que reivindiquem activitats en valencià, encara que parega que se'n obliden de nosaltres. Potser en uns 15 anys aproximadament açò ja estiga normalitzat. Pacièèèèèència.
Per altra banda, dóna gust poder assabentar-se del que fan els xicons al col·le, perquè en casa no "solten prenda", encara que la meua està tot el dia amb el "Jovi" a la boca. Serà senyal que els xiquets t'aprecien molt, per ser tan bona mestra.
I tenia pendent d'escriure't però com sempre vaig de cap, doncs ho tenia pendent.
En Nadal vaig estar sumant i restant amb unes quentes xiquetes i em vaig adonar que la meua era la més ràpida en contestar i sé positivament que ella no és la més inteligent de les que hi havia allí, fins i tot n'hi havia de més majors que ella, però ella està molt entrenada i motivada per la seua mestra i això m'ompli molt.
Moltes gràcies, Jovi, una vegada més, per el teu treball, que sé que ho fas amb molt de gust, però que pots sentir-te tranquila i orgullosa del que fas, perquè ho fas molt bé.
Un abraç. Cèlia.

Jovi ha dit...

Em fa riure posar-li data a la normalització Lingüística a Alacant.Pensa que la nostra escola junt amb "L'Enric Valor" va ser la primera en tindre PIL, corria l'any 1988, el segle passat en poques paraules i potser ens haurem d'esperar altre segle, al pas que anem...
Els teus comentaris em fan posar roja, escric, per que s'assabenteu del que fem a classe, que ja sé que alguns xiquets i xiquetes no conten res a casa, per la seua forma de ser...no perque no estiguen bé.
És una forma de estar conectats la'escola i la família, i aquestes noves tecnologíes ens ho fan possible.
T'agraïsc la pujada de moral i d'autoestima.Torne a repetir:és la meua feina i com ja sabeu sóc "mestra" per vocació i intente cada dia continuar sent-ho.

Richard ha dit...

Amb tot el respecte Jovi, també has tingut un bon mestre, el téu pare, un gran mestre i una gran persona... però el passat és el passat, així que tu que ets el present, enhorabona i gràcies pel bon trevall!!!!! (Perdona les faltes d´ortografia, em costa molt en Valencià)

Jovi ha dit...

Tu ho has dit Richard, mon pare,continua sent gran persona i sobretot MESTRE.
Al poble un xicot,ja majoret, al qual mom pare havia "intentat" enseyar a llegir, al cap dels anys cada vegada que es creuaven pel càrrer li preguntava:
D.Vicente, vosté encara és MESTRE o ja és PROFESSOR?
i mon pare sempre li responia:
Pere, jo sóc MESTRE i sempre seré MESTRE.
Ben cert que Pere continua sense entendre-ho, però jo sí i per això seguint els seus passos TAMBÉ VULL SER SEMPRE MESTRA.