Ja tenia ganes de començar a escriure i reprendre la marxeta del curs.
Les vacances, ens feien falta, però crec que arriba un moment que ja necessites tornar a reprendre el camí ,que s'ha desviant un poc de la ruta durant el periode estival.
El que més costa és tornar a la rutina, d'alçar-se quan sona el despertador, preparar desdejunis, esmorzars, deixar el dinar mig fet...però tornar a l'escola, a mi no em costa, sempre ho agafe com un nou repte i per què no dir-ho amb alegria i il·lusió.
Aquest curs amb nous alumnes i nous reptes: implantació de la L.O.E., i això suposa posar-se les piles en assignatures pendents com l'anglés.Formar part del grup d'investigació sobre la utilització de P.D.I. en l'aula i de segur que algún més que en sorgiran pel camí.
No podia començar EL BLOC sense haver tingut primer la reunió de pares, ,ja que, d'alguna manera, havia de demanar-vos permís.
Per fí, ahir vaig tindre amb vosaltres el primer contacte general.
Les reunions de pares sempre em posen un poc nerviosa,és d'aquelles coses que cal passar quan abans millor.Per suposat que són positives,per què els pares poden veure l'espai on passen els seus fills moltes hores, la persona amb la que els "ha tocat" confiar el que més volen,és iteressant poder explicar allò que fas i que la gent t'escolte... però sempre em dona la sensació d'estar passant un examen,i és ben cert que els vint-i-molts parells d'ulls t'estan examinat, qüestionant i fins i tot, alguns, posant nota.
Doncs d'ahir no tinc molt bona impresió del resultat final de l'examen.La veritat és que anit no vaig poder ni seure a escrire aquesta reflexió.
La sensació d'incomoditat que es va crear al principi de la reunió i la sensació de que m'havien manipulat,em va deixar un tant neguitosa.
En 18 anys que porte treballant a la Línea d'immersió lingüística és la primera vegada que faig una reunió en castellà, i us assegure que serà la última.
I malgrat la quantitat de coses que vaig dir se'm van oblidar d'algunes molt importants:
QUE EL PRODUCTE QUE M'HAVIEN VENUT ÉS REALMENT BÓ.
QUE ESTIC MOLT CONTENTA DE TREBALLAR AMB ELLS.
I ESPERE QUE ELLS, MALGRAT ELS PRIMERS DIES DE DESCONCERT TAMBÉ ES TROBEN MOLT FELIÇOS DE TORNAR A L'ESCOLA.
I d'altres no tant importants però també necessaries: que porteu per favor un paquet de mocadors, de caixeta, i un altre de tovalloletes a l'escola.
Cal pensar en positiu, i malgrat la sensació d'incomoditat que puc tindre en aquestos moments( la lluita diaria és difícil, ningú havia dit que seria fàcil) el futur són aquestos xiquets i xiquetes i ho farem de la millor manera possible amb la vostra col.laboració.
BENVINGUTS.
Les vacances, ens feien falta, però crec que arriba un moment que ja necessites tornar a reprendre el camí ,que s'ha desviant un poc de la ruta durant el periode estival.
El que més costa és tornar a la rutina, d'alçar-se quan sona el despertador, preparar desdejunis, esmorzars, deixar el dinar mig fet...però tornar a l'escola, a mi no em costa, sempre ho agafe com un nou repte i per què no dir-ho amb alegria i il·lusió.
Aquest curs amb nous alumnes i nous reptes: implantació de la L.O.E., i això suposa posar-se les piles en assignatures pendents com l'anglés.Formar part del grup d'investigació sobre la utilització de P.D.I. en l'aula i de segur que algún més que en sorgiran pel camí.
No podia començar EL BLOC sense haver tingut primer la reunió de pares, ,ja que, d'alguna manera, havia de demanar-vos permís.
Per fí, ahir vaig tindre amb vosaltres el primer contacte general.
Les reunions de pares sempre em posen un poc nerviosa,és d'aquelles coses que cal passar quan abans millor.Per suposat que són positives,per què els pares poden veure l'espai on passen els seus fills moltes hores, la persona amb la que els "ha tocat" confiar el que més volen,és iteressant poder explicar allò que fas i que la gent t'escolte... però sempre em dona la sensació d'estar passant un examen,i és ben cert que els vint-i-molts parells d'ulls t'estan examinat, qüestionant i fins i tot, alguns, posant nota.
Doncs d'ahir no tinc molt bona impresió del resultat final de l'examen.La veritat és que anit no vaig poder ni seure a escrire aquesta reflexió.
La sensació d'incomoditat que es va crear al principi de la reunió i la sensació de que m'havien manipulat,em va deixar un tant neguitosa.
En 18 anys que porte treballant a la Línea d'immersió lingüística és la primera vegada que faig una reunió en castellà, i us assegure que serà la última.
I malgrat la quantitat de coses que vaig dir se'm van oblidar d'algunes molt importants:
QUE EL PRODUCTE QUE M'HAVIEN VENUT ÉS REALMENT BÓ.
QUE ESTIC MOLT CONTENTA DE TREBALLAR AMB ELLS.
I ESPERE QUE ELLS, MALGRAT ELS PRIMERS DIES DE DESCONCERT TAMBÉ ES TROBEN MOLT FELIÇOS DE TORNAR A L'ESCOLA.
I d'altres no tant importants però també necessaries: que porteu per favor un paquet de mocadors, de caixeta, i un altre de tovalloletes a l'escola.
Cal pensar en positiu, i malgrat la sensació d'incomoditat que puc tindre en aquestos moments( la lluita diaria és difícil, ningú havia dit que seria fàcil) el futur són aquestos xiquets i xiquetes i ho farem de la millor manera possible amb la vostra col.laboració.
BENVINGUTS.
2 comentaris:
Jo pensava que mai escriuria un comentari en un blog, perquè n'estic cansada de llegir "tonteries", però ara me n'adone que és realment útil a l'hora de comunicar-nos amb tu, d'expressar sentiments, etc. Per tant, i com que és la primera vegada que escric, potser faça alguna cosa malament (ja saps com és la informàtica). M'ha agradat molt el teu primer missatge, la benvinguda. Espere que els xiquets de la classe de G et donen moltes alegries i satisfaccions i pocs disgustos (menys que els que te'n donem els pares).
No sabia si escribir o no, pero aqui estoy, en primer lugar quiero decir que mi conocimiento del valenciano es de un nivel muy bajo y por ello prefiero escribir en castellano para no comenter muchos errores. Solamente queria darte la bienvenida, Jovi, y despues de esta duro comienzo (con los padres), espero que nuestros tesoros mas valiosos ( nuestros hijos) te saquen la mejor sonrisa.
Publica un comentari a l'entrada